Sinopsis
En aquests dos diàlegs llatins en què Ramon Llull pren la paraula com
a personatge de ficció pertanyen a la «nova» literatura lul·liana:
lÆautobiografia, la disputa, la personificació i lÆal·legoria són instruments de la veritat, que esdevenen així «serventes» de lÆArt. La forma dial.gica produeix un discurs tens i incisiu i el fil dels raonaments busca la vivacitat, per. un lector del nostre segle apreciarà sobretot que Ramon parli dÆell mateix, a mig camí entre lÆapologia i lÆautopropaganda.
També tindrà ocasió dÆadmirar com Llull gestiona, amb les eines de
combat dialèctic de lÆArt i amb una austera saviesa ret.rica, algunes al·lusions.
Más libros del autor
