Sinopsis
No te nÆadones que no tinc temps? Els poemes, ja no els puc desar al calaix de baix perquè madurin com les fruites del canyís, els he de tenir damunt la taula, a mà, i desendreçats, sense fer nosa, vius i nus al bat del sol, que sÆassemblin una mica a mi, com en el moment de néixer...
Ja sÆencarregarà la vida de fer-los espessos i embafats, esverats vestits i maquillats per una societat que sÆempesca cada dia un acudit com a excusa precoç per no acceptar dempeus la realitat geperuda de lÆara.