Sinopsis
Aquest llibre ens porta molt més enllà dÆun simple inventari dels recursos patrimonials de la monarquia: es tracta dÆun bon llibre dÆhist.ria social. Amb lÆautor, descobrim la condició dels contribuents, essencialment cristians, per. també musulmans i jueus. Seguim lÆactivitat dels recaptadors i dels gestors de les diverses rendes o imposts que es cobraven: els delmes, la peita, la cena, els drets de moltura... Copsem els beneficis, grans o modests, que nÆobtenien, i la subtil osmosi que lligava aquests homes a lÆoligarquia municipal i que els convertia, així, en una de les bases socials del poder reial. Tot aix. sÆhi analitza amb mà mestra, amb una preocupació constant per la precisió, pel rigor, que fa honor a lÆescola de medievalistes valencians i que dóna a aquest treball un caràcter exemplar. El seu altre gran mèrit és lÆàmplia obertura a la problemàtica de la depressió europea dels segles XIV i XV. Com se sap, llavors Europa es va enfonsar en una crisi dÆuna gravetat excepcional. Els historiadors, des de fa unes dècades, intenten dÆesbrinar-ne el significat i de superar les explicacions ràpides o simplistes que atorgaven només a les epidèmies o a les guerres la responsabilitat del desastre. Pau Viciano ens obliga a interrogar-nos sobre aquestes qüestions essencials. Aix. indica fins a quin punt és valuosa aquesta obra. A lÆhistoriador dÆofici li aporta una rica collita de dades i estimula la seua reflexió. A un públic més ampli li ofereix una incursió apassionant per la societat d'aquell temps, una incursió conduïda amb una honestedat intel·lectual excepcional.
Más libros del autor
