Sinopsis
«Tot all. eren gestos quotidians, va pensar fugaçment lÆhome baixet. Els havia fet incomptables vegades al llarg dels anys, ben bé des que era un simple professor adjunt, per. mai no hi havia prestat gaire atenció. Tanmateix, quasi a punta de dia i enmig del fred que feia aquell matí de gener a Barcelona, en Joan Ballester va dirigir-se al seu despatx més de pressa del que tenia per costum; fins i tot ell seÆn va adonar. Deixar el cotxe a lÆaparcament, travessar a bona marxa els jardins del campus i a continuació, sense gairebé voler-ho, pujar per les escales mentre saludava algun col·lega, eren els elements de la rutina que cada jorn el duia fins al seu apreciat refugi. Aix. ho feia dÆuna manera tan met.dica i normal que la gent ja lÆhavia associat al paisatge en què tots plegats solien començar diàriament.»