EN L'HORITZO DE LA HISTORIA IBERICA

EN L'HORITZO DE LA HISTORIA IBERICA

01-01-2015
9788416260065
452
135x210 mm
CATALAN
HISTORIA
HISTORIA REGIONAL Y NACIONAL
PVP
22.00

Sinopsis

La irregular romanització de la península Ibèrica davant el perseíverant arrelament de les formes més recalcitrants dÆindigenisme aut.cton sÆaccentuà més arran del procés de fragmentació regional i germànica de lÆúltima Antiguitat, mentre que lÆèpoca dels visigots només introduí una pàtina dÆhomologació cultural entre les elits dirigents, gràcies a lÆacció de bisbats, concilis i monestirs. La conquesta islàmica dissolgué aquells fonaments febles i diriígí els pobles i territoris hispànics sota una nova .rbita, molt més propensa a lÆOrient que a les transformacions socials iniciades a lÆEuropa de lÆalta Edat Mitjana. Aquesta situació dÆhegemonia anídalusina donà lloc a un efecte inesperat amb el naixement dels primers nuclis muntanyesos de resistència. Després, la decadència interna del califat de C.rdova afavorí el desenvolupament dÆaqueílla heterogeneïtat de regnes i comtats sota les diverses formes del feudalisme, que amb una vocació guerrera i expansiva feren créixer un control territorial privatiu sobre un al-Àndalus retràctil, malgrat la recepció contínua de nous contingents nord-africans. El resultat final fou lÆeclosió dÆun planter de regnes cristians que rivalitzaren entre ells per aconseguir el predomini peninsular, fent possible la ignició des del segle XIII dÆun conjunt molt diferenciat de pobles, territoris i sobiranies, que a pesar del procés dÆacostaíment dinàstic encapçalat per les respectives monarquies no sÆesítalvià el respecte a les identitats polítiques i jurídiques vigents, les quals van augmentar en els segles XIV i XV. LÆorganització de les societats polítiques dels regnes, amb les corts, juntes, germandats, unions, diputacions i generalitats, per. també amb lloctinències, governacions i audiències reials individualitzades, acabaren de dibuixar unes formes de govern pr.pies en cada espai del comíplex mosaic ibèric. De fet, els Reis Cat.lics, mitjançant la unió de les corones de Castella i Aragó, van reconèixer aquella herència tan carismàtica de lÆEdat Mitjana que significa encara avui lÆorigen més remot de les moltes identitats hispàniques.