Sinopsis
Tinc la sensació que els teus poemes parlen de tot all. que el
lector vulgui que parlin. Els uns voldran que parlin de lÆamor,
del record, de la derrota; altres del desig, del temps, de
lÆesperança; altres de la incertesa, la inclemència, la bellesa o
la mort. Per. aquests noms, tots veritat, hi són transmutats en
un camí envers (o des de) lÆorigen del mot, els coàguls de sal
a lÆorigen del mot. Un camí on els residus, runes, excedents
adquireixen categoria de pilars, .rgans vitals, clímaxs. I on no
hi ha més guia que lÆossada de la llum. (Del pr.leg de Cèlia
Sànchez-Mústich).