FONS JOSEP MARIA TRIAS PEITX 1900 1979

FONS JOSEP MARIA TRIAS PEITX 1900 1979

01-01-1980
PR 10
9788492542772
162
300
210x135 mm
CATALAN
PVP
19.00

Sinopsis

Josep Maria Trias Peitx (Barcelona, 1900-Prada de Conflent, 1979). De jove va militar en la Comunió Tradicionalista de Barcelona. A catorze anys va entrar a treballar a la fàbrica del seu avi matern, una feina que va compaginar durant uns anys amb el seguiment de la Borsa de Barcelona per al diari El Correo Catalán, on treballava el seu pare, i amb lÆofici de caixer al Banc de Barcelona. Va militar en les files del tradicionalisme fins que, després de les eleccions a Corts de juny de 1931, juntament amb altres militants, seÆn va escindir. Milità en Unió Democràtica de Catalunya des del seu inici, des dÆon va jugar un paper important durant la Guerra Civil i lÆexili a França. En aquests anys van destacar les seves actuacions per salvar persones perseguides per motius de consciència a la rereguarda de Catalunya i per les gestions efectuades entre la República i el Vaticà. Els primers anys dÆexili ajudà milers de refugiats catalans i espanyols a sortir dels camps de refugiats francesos i va intervenir, des dÆun exili autoimposat, en el primer congrés dÆUDC després de la dictadura franquista, celebrat el 1976 . Va morir el mateix dia de lÆacord sobre lÆEstatut que, en aprovar-se, obria les portes a lÆautonomia de Catalunya per la qual havia lluitat tota la vida. Aquest nou volum de la col·lecció Papers del Pavelló ens ofereix una aproximació a lÆinteressantíssim Fons Personal de Josep Maria Trias Peitx, un personatge totalment desconegut fins fa ben poc, i que va prendre un protagonisme més que destacable durant la Guerra Civil espanyola i lÆexili de lÆany 1936 i el de 1939. Trias Peitx, que va ocupar el càrrec de primer secretari general dÆUnió Democràtica de Catalunya durant la Segona República, va portar a terme una important tasca dÆajuda, protecció i salvament de persones perseguides per motius de consciència durant la Guerra Civil, al mateix temps que va esdevenir un pilar fonamental en lÆintent de restablir les relacions entre la República espanyola i la Santa Seu. El febrer de 1939, ja exiliat a França, va esdevenir el líder indiscutible dÆuna iniciativa que, segons els càlculs del mateix Trias, hauria aconseguit treure dels camps de concentració francesos més de 70.000 refugiats espanyols: el Comité National Catholique dÆAide aux Refugiés de lÆEspagne. El fons personal de Josep Maria Trias Peitx és un testimoni de primer ordre de totes les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals a les quals va vincular-se aquest esperit incombustible durant tota la seva vida, unes iniciatives que, malgrat el seu exili voluntari a França ùTrias només estava disposat a retornar quan Catalunya obtingués lÆautonomiaù, el van mantenir estretament lligat a la seva pàtria.