Sinopsis
Al segle XX es van realitzar tres antigues aspiracions de l?esquerra: la democratització de les societats occidentals, l?alliberament nacional dels pobles colonitzats i l?emancipació de les dones. Per., amb l?enfonsament de l?URSS i del comunisme, va fracassar l?altra gran aspiració: la societat sense classes. L?agent del canvi, la classe obrera dels països industrials, va deixar
de ser un subjecte polític unitari. En lloc de revisar la seva teoria per ajustar-la a la realitat, l?esquerra es va atrinxerar en una doctrina dogmàtica i un llenguatge hip.crita.
Va oblidar el seu programa originari de lluita de classes, que és universal, contra l?explotació i la desigualtat capitalistes, substituint-lo per un altre d?identitats culturals. El multiculturalisme era la manifestació del nou subjecte hist.ric, el conjunt dels que Frantz Fanon anomena «els condemnats de la terra». Aparentment, a ningú se li va acudir que molts d?aquests «condemnats de la terra» volguessin imposar concepcions politicoreligioses que, si s?implantessin, suposarien un gran retrocés.