Sinopsis
Plastilina vol ser un nen cantussejant bàrbarament mentre juga ?i on el joc, com perdre el temps, seria una resistència contra la inscripció mecànica a la maquinària productiva. Plastilina vol ser el pànic profilàctic davant de l'esclat roent i inevitable de la vida, davant de la reproducció imparable dels organismes ?que és, en dar-rer terme, la reproducció implacable de l'engranatge de la mort.
Maria Sevilla crea un imaginari proper al gènere fantàstic i de terror, per. en forma de poema. Més enllà de la mètrica, per., el metr.nom s'estén per la via d'una rima interna que dona títol al llibre, que ens parla de la plastilina com a base purínica (plastil-) de la despossessió (-ina).