Sinopsis
El 1810, Kleist, que fins aleshores ha viatjat sens descans i ha patit prou fracassos ùla negativa de Goethe a reconèixer el seu geni no nÆés un de menorù, intenta establir-se a Berlín i assegurar-se la subsistència amb la fundació dels Berliner Abendblätter, una de les primeres publicacions diàries de la ciutat. [...] La majoria dÆescrits breus que presentem en aquest volum van ser redactats per als Berliner Abendblätter. Arrencats del seu context de publicació, per força han trencat lligams, per. segueixen conservant lÆessencial dÆaquesta prosa: el caràcter dÆocurrència sobtada, dÆintuïció brillant que acaba abruptament o que, per contra, promet una continuació. Tot i la seva brevetat o, justament, gràcies a ella, són una talaia perfecta per observar la singular posició de lÆautor en el seu temps. El lector hi podrà reconèixer lÆhome il·lustrat que Kleist, malgrat el desencís kantià (que retrobarem) sempre va ser, la seva aversió als prejudicis i lÆafinitat amb Rousseau o amb el materialisme sensualista de les Llums franceses; podrà percebre el seu descord amb lÆharm.nic ideal dÆhumanitat que propagava el classicisme de Weimar i, igualment, captarà la distància que el separa de lÆesteticisme romàntic. De Kleist sÆha dit, i amb raó, que va ser un contemporani a desgrat. Ser dÆun mateix temps que els altres, per., ser-ho a disgust, no és ser sinó un solitari i, probablement, en aquesta solitud rau lÆorigen de la indiscutible modernitat de Kleist. El segle XX seÆl va fer seu, i admiracions com les de Kafka per lÆautor del Kohlhaas gairebé han esdevingut icones de lÆèxit que el seus coetanis li van negar. Naturalment, existeix el perill que la modernitat de Kleist sÆestanqui en la llegenda; contra aix., no cal dir-ho, no hi ha res millor que tornar a la urgència dels seus textos.
(Anna Montané, Introducció)
Más libros del autor
