Sinopsis
La tieta Mimi està al cel parteix d’una idea que el meu fill em va inspirar arran de la mort de la meva tieta. El meu fill de quatre anys, no acabava d’entendre què havia passat i em feia moltes preguntes. Jo li vaig dir que la tieta Mimi era al cel, i a partir d’aquí ell va començar a fer moltes reflexions al respecte.
Un dia, jugant amb peces de construcció, va fer una escala i em va dir: «Mama, corre, vine! He fet una escala perquè pugui baixar la tieta Mimi.» La meva tieta era molt riallera i tenia una gran habilitat amb els nens. Feia pocs dies, havíem compartit molts moments de les vacances amb ella, i en Roger també estava vivint el seu propi dol.
Em va encantar la seva manera innocent i tendra d’entendre allò que jo li havia explicat. A partir d’aquí vaig imaginar com podia continuar la història que ell m’havia inspirat. Volia que tingués una mirada dolça i delicada, capaç d’acompanyar molts infants que es troben amb una situació que, al cap i a la fi, tots vivim en algun moment o altre: la mort.
Sé que, d’alguna manera, la tieta Mimi, des del cel, m’ha ajudat a fer possible que aquest projecte tiri endavant. Ella està present d’una altra forma i tots, i sobretot la família López, la portem dins del cor.