Sinopsis
El segle XXI es presenta, a causa de la revolució dels transports, les comunicacions i diversos acords i aliances internacionals, com una etapa en que les fronteres territorials internacionals semblen més franquejables que abans. Aquest treball sÆacosta a una dÆaquestes fronteres per a contemplar com les persones que hi resideixen a la vora viuen un dÆaquests acords: la construcció dÆun únic espai econ.mic i polític europeu. Es tracta dÆun estudi etnogràfic de la comarca de la Cerdanya, travessada al bell mig de la seua vall principal per la línia divis.ria francoespanyola, des del 1659. Malgrat que hist.ricament la frontera ha generat contactes i moviments que lÆhan creuada, al llarg del text es descobreix una realitat marcada per aquesta. Els discursos sobre una Europa sense fronteres i una Cerdanya nacionalment catalana o, si més no, unida, ensopeguen amb la competència dÆinteressos, les referències a la divis.ria internacional (encara que siga per a renegar-ne), el desig o la necessitat de creuar-la i, sobretot, una experiència quotiodiana marcada per horaris, informacions, sistema educatiu, preus, impostos, salaris, pensions, serveis públics, exèrcit, vies de comunicació i usos lingüístics que han estat adoptats a mesura que es desenvolupaven diferents projectes dÆEstat nació confluents al territori cerdà. El text mostra com, paradoxalment, el procés de construcció dÆuna Europa sense fronteres ha accentuat el significat de la divisió territorial de la comarca, la qual cosa ha evidenciat la vigència del model modern dÆEstat nació per a la construcció de les identitats nacionals.
Más libros del autor
