Sinopsis
Escriure la hist.ria de lÆInstitut d'Estudis Catalans equival a estudiar el procés dÆinstitucionalització de la cultura catalana en la llengua pr.pia, que abans del 1907 no havia comptat amb cap suport públic i oficial. També equival a estudiar la constitució dÆuna comunitat acadèmica catalana amb personalitat diferenciada de lÆespanyola i amb presència directa, sense passar per Madrid, en les organitzacions científiques i erudites internacionals. Aquest llibre no es limita a lÆevolució interna de lÆIEC sinó que, a més, la situa dins el context politicocultural dÆuna època caracteritzada per canvis polítics i socials traumàtics al llarg de tres decennis i mig. LÆestudi dÆuna cultura sÆha dÆabordar a través dels seus agents creadors, com ara les corporacions i els moviments, i sÆha de fer amb el grau dÆobjectivitat hist.rica més alt que es pugui, evitant caure en la típica monografia cofoia dÆhomenatge corporatiu. Aquest llibre és el primer volum dels dos prevists de la hist.ria de lÆIEC. Arrenca de la seva fundació el 1907 com a centre dÆestudis hist.rics creat per la Diputació de Barcelona, sÆatura en la seva ampliació el 1911 en tres seccions ùla Hist.rico-Arqueol.gica, la de Ciències i la Filol.gicaù i arriba a lÆinici de la seva reconstrucció el 1942, en la clandestinitat, després del col·lapse del 1939.
Más libros del autor
