Sinopsis
Tu i jo, i tots els altres, ¿som gaire més que temps? ¿Som gran
cosa més que temps i consciència del temps que som? El que
vivim a l?inici dels dies és el xàfec que mulla la terra: aroma i
promesa. Ens abrusem, més tard, en la brasa voluptuosa de
l?estiu. A tu i a mi, i a tots els altres, ens arriba lenta, la tardor.
Llavors, pertot, una llum groguissa de fulles cansades. Un
paisatge efímer. Ara el temps se?ns fa mem.ria, vertigen de
la mem.ria: enyorança de les hores felices, remordiment per
les culpes que l?oblit no pot oblidar. Les tardes s?escurcen. Tu
i jo, i tots els altres, som temps que s?escurça. Som condició
del temps: com l?aigua que l?almosta no pot retenir, així ens
escolem, a poc a poc. Una por que en l?esperança no troba
consol que consoli.
Más libros del autor
