Sinopsis
MARTA: El cos s'obre com la brumèlia davall les pesigolles d'una festa...
FRANCESC: I s'obren els volcans i les magranes, les portes dels banys i les finestres dels esguards; i quan són prou madures, també les pomes a la branca.
MARTA: I les cuques fan camí fins al seu sucre...
FRANCESC: I cau la lava, que s'escampa ventre avall de la muntanya.
MARTA: Renilla l'euga, i amb veu de llop udola el cavall jove...
FRANCESC: I se n'embruta l'aire, amb dolor del detergent que no el pot fer blanc. MARTA: La nit es fa més clara, lluminosa. I si és de dia, es fa foscant damunt de l'herba.
FRANCESC: Catul recita. Passolini escolta. Leda ajuda el cigne i Lucrècia tria amant.
MARTA: El castell de focs és a la cambra, i el bolero és massa lent.
FRANCESC: Les mans no abasten prou i la set que creix es fa tan gran com una flama en el solstici.
MARTA: A la Polinèsia els cossos no duien roba.
FRANCESC: Hi ha qui es vesteix avui el seu melic amb un anell.
Más libros del autor
